Real Steel

Dirigida per Shawn Levy

Cartell de Real Steel

Repartiment: Hugh Jackman, Dakota Goyo, Evangeline Lilly, Anthony Mackie, Kevin Durand, Hope Davis, James Rebhorn

Idioma: Anglès

Estrena: 6 d'octubre de 2011

Duració: 126 minuts

Sinopsis: En un futur no gaire llunyà, la boxa és robòtica: en els combats ja no s’enfronten éssers humans, sinó robots humanoides, sofisticades màquines dissenyades per lluitar. Charlie Kenton, un antic púgil que gairebé va aconseguir la glòria, està passant una mala ratxa com a promotor de combats. Un dia, troba un vell robot descartat i, en comprovar que és un gran boxejador, decideix entrenar-lo.

Un cop més, estem aquí amb una ressenya sobre una pel·lícula de robots que es barallen. Però aquest cop es tracta de "Real Steel", una pel·lícula del 2011 ambientada en l'any 2020 (que per a nosaltres ja és passat) on la boxa només es duu a terme entre robots. Això pot semblar molt bonic des del punt de vista ètic, ja que aquesta situació evita moltes persones ferides, però... A cas algú ha pensat en els costos econòmics que ha de tenir aquest esport amb robots?

Aquest és un film que, si bé pot semblar un llargmetratge de robots més, ens mostra la part més profunda d'aquest món. La història ens parla del valor de la victòria, però no una victòria en un campionat de boxa, sinó de les victòries mentals enfront d'un mateix, d'aquelles victòries tan quotidianes com cuidar un fill o formar una família. La pel·lícula junta aquest valor amb una forma diferent d'explicar una història de robots en un món futurista. En aquesta entrega es fa una personificació dels robots (els quals no són autònoms), però aquesta personificació és únicament basada en el seu context, reflectint les personalitats d'aquells qui els controlen i servint com a eina per tal de poder enfrontar els problemes humans.

La pel·lícula no cau en l'error de fer un robot protagonista, sinó que aquest robot és una eina (tal com dins la història) per a oferir una visió total dels que són realment els protagonistes, els humans. Com a recurs, aquest metratge utilitza els robots per a explicar-nos la història d'un pare arruïnat, un fill preadolescent i les seves dificultats per conviure l'un amb l'altre, convertint-se en una pel·lícula que passa de tractar lluites de robots a tractar conceptes tan humans com la família i el que aquesta comporta.

Per acabar, aquesta càrrega emotiva va acompanyada d'uns efectes visuals de gran qualitat, sent nominada a l'Òscar per aquest mateix apartat l'any 2012.

Valoració:

filmaffinity - 5,8

IMDb - 7,1

de Tot i de Res - 8