A Real Pain

Dirigida per Jesse Eisenberg

Cartell de "A Real Pain"

Repartiment: Jesse Eisenberg, Kieran Culkin, Will Sharpe, Jennifer Grey, Kurt Egyiawan, Ellora Torchia

Idioma: Anglès

Estrena: 10 de gener de 2025

Duració: 82 minuts.

Sinopsis: Després de la mort de la seva àvia, dos cosins viatgen a Polònia per descobrir on va viure abans de la Segona Guerra Mundial i comprendre els orígens de la seva família, tot unint-se a un tour sobre l'Holocaust.

El llargmetratge constitueix una apologia al dolor (per si el títol no ho suggereix prou clarament), però no tracta només d’un dolor físic, sinó que, a través del viatge dels personatges, ens mostra tots els tipus de dolor. Aquest ventall va des del dolor físic d’una bufetada fins al dolor emocional de la pèrdua.

En aquest film, el dolor és tractat amb la mateixa naturalitat amb què es viu al món real, on cada persona pateix el seu propi dolor, únic i diferent de qualsevol altre. Cada personatge exposa el seu dolor de manera explícita i com el viu, però la pel·lícula ens recorda que aquest només es pot comprendre fins a un cert punt. Ens mostra que cada individu afronta el patiment de formes diferents, sigui en companyia o, per contra, en silenci. En definitiva (i per no deprimir-vos), i imitant el gran savi Shrek, l’obra ens ensenya que tots tenim capes, com les cebes.

A més, hi ha 3 elements clau que la converteixen en una obra excepcional:

1. L’actuació de Kieran Culkin i Jesse Eisenberg: És brillant, ja que mostra a la perfecció qui són els seus personatges i què volen representar. En el cas de Kieran, especialment, ens ensenya com qualsevol persona pot experimentar problemes personals i mentals malgrat semblar alegre i riallera. Les actuacions d’aquests dos grans actors aconsegueixen endinsar el públic dins d’aquesta gran metàfora que representa el món sencer.

   
   

2. La fotografia: És vital per delectar-nos amb paisatges i fer-nos entendre la magnitud i l’amplitud de la bellesa dins del dolorós i incòmode. Michal Dymek, encarregat de la fotografia del metratge, fa una feina espectacular convertint en bell allò que sovint no percebem com a tal. Sense entrar en aspectes tècnics, la fotografia del film aconsegueix transmetre serenitat i satisfacció, creant una “explosión de sabores” que contrasta amb l’argument i allò que vol explicar la pel·lícula, provocant així en l’espectador la incertesa de si ha de "riure o plorar".

   
   

3. La banda sonora: És impecable, no tant en l’àmbit purament musical, sinó en el sentit més conceptual del so, exercint un paper de guia en les emocions complexes dels personatges. El fil sonor i musical de la pel·lícula realment se sent com un acompanyant més en el viatge (tant físic com mental i, sobretot, emocional) dels personatges, essent clau a l’hora d’aportar emocionalitat i significat al film.

   
   

Finalment, cal destacar que l’obra compta amb dues nominacions als Oscar, tant a Millor Guió Original com a Millor Actor de Repartiment per a Kieran Culkin, premis totalment merescuts i altament probables, considerant la qualitat d’aquests dos aspectes en la pel·lícula.

Valoració:

IMDb - 7,1

filmaffinity - 6,4

De Tot i De Res - 9,5