Què "carallarrus" és un dubstep?
- Manel Payola Caro
- Dec 11, 2024
- 8 min de lectura
Actualitzat: Feb 19
Carta d'advertència al consumidor.
Benvinguts, benvingudes, estimats lectoris un dia més al consultori de grans i petits i semigrans. Avui, parlarem d'un gènere musical que segurament no heu sentit en la vostra pura i tendra vida, el dubstep. Bé, doncs deixeu-me dir-vos que la vostra vida, després d'aquest desafortunat descobriment, que vosaltres mateixos heu decidit trobar, ja no serà ni tendre ni pura, més aviat serà una espècie de remolí mal triturat de roques magmàtiques descloent al tempo d'unes ungles sent clavades a una pissarra. Podria estar-vos mentint, però sincerament no hi guanyo res, ja que no tinc a cap marca pagant-me per a fer tal cosa, així que us seré sincer: el perfum que esteu a punt de provar no us en podreu treure l'olor en tota la vida, doncs escolliu bé si continuar aquesta atrevida lectura.
El vostre fan dels dinosaures i redactor de ressenyes menys controversial, Manel.
Heu escollit continuar llegint? Encara rai perquè ja de normal s'ho llegeix poca gent. El dubstep és un subgènere de la música electrònica, aquesta gran mare sense parella que no ha parat de tenir fills si fa o no fa durant més de 20 anys, que va sorgir de la nació temuda pel seu consum irracional de te, Gran Bretanya. Qui ho anava a dir que a un país amb reina pogués sortir quelcom tan modern. Concretament, és una derivació (ho sento, però tot deriva aquí) d'un gènere ja existent que es deia UK Garage i també del seu tiet/cosí endogàmic el Drum&Bass. Com que no vull posar-me molt tècnic històricament, per això hi ha grans professors a la universitat, us ho resumiré esquerp i català: un dia certa persona va quedar meravellada pels sons greus que produïen les "bass lines" (línies de baix) i va decidir crear un gènere que voltava aquest concepte. Estic parlant del Dubstep amb de majúscula, el primer que hi va haver, el que, com el seu nom indica, era un pas doble (no com el tango) i cada dues particions de temps musicals hi ha el "beat", el pum-pum que fa el nostre cos moure's.
Aquesta cançó s'hi pot veure perfectament la influència del Drum&Bass de l'època i el UK Garage, amb aquests tocs més innovadors de bass lines. Però com he dit, no em vull ancorar al passat com els de la RAE o el DIEC, així que avançarem en el temps, concretament el 2010, data marcada pel primer àlbum del colós del dubstep modern, el pare del brostep i amor-odi especial que ocupa un lloc al meu cor: Scary Monsters and Nice Sprites (Deluxe Tour Edition), de Skrillex. Potser us sona, potser no, potser us ha arribat a través dels mems, potser a través de pel·lícules com Deadpool, la qüestió és que el que va provocar aquest home al món de l'indústria musical va ser un terratrèmol de magnitud 5. Mai s'havia aconseguit que un gènere tan estrident, únic i gairebé o completament electrònic irrompis tan fort a l'escena musical del moment. Però llavors va arribar el 2011, i Skrillex, el molt beneït, ho va tornar a fer, va tornar a irrumpir a l'escena musical com mai amb el seu EP "Bangarang EP", que potser us sona més, si no us deixo aquí a baix el vídeo que segur que us sona haver vist:
Doncs ja sabeu què diuen, que després de la tempesta, una de més forta vindrà (o això dic jo), i és que l'èxit de Skrillex no va passar desapercebut entre les joves ments creatives que l'admiraven o que ja s'estaven llaurant un nom a l'escena del modern dubstep, o brostep, no patiu si no sabeu què són aquests subgèneres, més endavant ho explico amb tot luxe de detall. Doncs bé, que molts grans artistes que avui en dia segueixen retumbant dins l'escena del dubstep van sorgir dins el context de l'èxit de l'Skrillex, noms com Excision, Pegboard Nerds o Barely Alive són grans noms que avui en dia encara produeixen música i ressonen dins del món de l'electrònica. Però no us penseu que aquests productors han quedat estancats en el passat, ni de bon tros, de fet han aconseguit evolucionar el seu estil al llarg dels anys i modernitzar-se a la contemporaneïtat, agafem per exemple, Excision:
DUBSTEP
DUBSTEP
No obstant la marcada línia que Skrillex va marcar, el Brostep, no tothom, i amb temps, era partidari d'aquest nou subgènere. Per això, durant aquests últims anys que han passat des del 2011, que vindrien a ser uns 13 anys, el dubstep, es podria dir que ha arribat a la seva pubertat com a gènere musical que és, donant a llum nous i únics subgèneres que diversifiquen i enriqueixen aquest gènere tan "igual" a les orelles d'algú que no l'escolta amb atenció.
Per aquest mateix motiu, crec que és imprescindible presentar-vos uns quants subgèneres de dubstep, segur que me'n deixo perquè si no es faria pesat, i fer-vos un petit aparador on podeu veureu un petit recull d'artistes i cançons de cada subgènere, amb cançons i artistes que em semblen interessants pel seu apropament a la música o exemples clars del gènere, així potser, encara descobrireu quelcom que us agrada:
RIDDIM
El Riddim és el fill bastard del dubstep, és aquella cosa mal formada que és fàcil de fer, però complicat que soni bé i agradi. Juga molt amb els temps i migtemps per a crear efecte de velocitat i fins i tot d'agravació del to. A mi sempre m'ha agradat dir que el Riddim és el gènere de broma del dubstep, a causa dels seus seguidors fidels, que podrien estar escoltant una perforadora a intervals durant hores. Actualment, jo posaria al capdavant d'aquest moviment a Subtronics, el mestre i senyor del "wonk" i HOL!, el distorsiona tambors, tot i que trobo que un és molt bo i l'altre desvaria.
TRENCH
Trench és la "subpartició" de Riddim que ha arribat a la modernitat, amb tons més agressius i distorsionats que el Riddim original, aquest porta a l'extrem què és música i què és soroll, un enigma tan antic com el mateix temps. El Trench és molt nou i, per tant, tampoc us puc fer una llista de la compra de les seves carecterístiques, avantatges i desavantatges, però el que sí que us puc dir és que la gent que l'escolta és un fan que mataria per les seves cançons preferides. Al capdavant d'aquest gènere hi trobem noms com INFEKT, el noi minimalista i SampliFire, el noi barroc.
DEATHSTEP
Aquest gènere, amb un nom tan càlid, és un dels que més ferm s'ha mantingut durant els últims anys d'ençà que va aparèixer. Amb tons agressius, foscos i greus, el Deathstep fa honor al seu nom sent uns dels subgèneres més potents del dubstep, També cal apuntar que ja no queden tants artistes d'aquest gènere com n'hi solia haver degut al fet que és un gènere complicat d'evolucionar i de canviar durant el temps, però els que encara s'hi dediquen realment sacsejen el mercat musical. Al capdavant del moviment hi tenim Code:Pandorum, l'alemany que maleeix els seus enemics a través de la música i a l'altra banda Evilwave, un dels clàssics del gènere, desaparegut durant l'últim any.
DRUMSTEP
El Drumstep és la versió light del dubstep, ja està, ho he dit, em podeu apunyalar. És una versió del dubstep on aquesta se centre en els tambors de la cançó donant-los més protagonisme i oblidant les "basslines". Al capdavant i com a únioc artista rellevant hi trobem Knife Party, un grup que porta molt de temps dins de l'escena del dubstep.
METALSTEP
El tiet motero que porta una caballera desmesuradament llarga i amb canes us brinda aquest espai. El metalstep, com el nom indica, és la fusió entre el heavy metal i el dubstep, una combinació explosiva que funciona molt bé si se sap utilitzar correctament. Últimament caiguda en desgràcia per la crítica dins de la comunitat i la seva repetibilitat, el metalstep segueix sent rellevant avui en dia. Al capdavant i tenim l'home imparable i inexpugnable, Sullivan King, i el revolucionari Kayzo.
DEEP DUBSTEP
Deep Dubstep és el fill legítim i predilecte del Dubstep amb D majúscula. Un subgènere que retorna a les arrels d'on prové i dona molta importància a les"basslines" sense centrar-se excessivament en els tambors. Un estil minimalista i minoritàri que quan és produït de forma correcta arriba a donar calfreds del bé que sona. Al capdavant hi tenim Daggz, que ens brinda un univers fosc alimentat per la narrativa del dubstep.
TEAROUT
Recordeu el tiet motero que portava una caballera desmesurada? Doncs aquest espai us el brinda el seu fill, el músic new age que només fa que empènyer els límits de la música endavant. El Tearout és un gènere que, si l'hagués de definir amb una sola paraula, seria energia, i si l'hagués de definir amb un parell seria crema-ho tot. Tearout és sinònim de sons, bases i "basslines" extremes que produeixen cançons enèrgiques i majoritàriament fosques. És una mica el fill il·legítim del Deathstep i el Metalstep. Al capdavant hi trobem el geni boig amb energia infinita, Nimda i al seu costat l'home dimoni que brinda la fi del món als seus xous, SVDDEN DEATH. També he de mencionar a STVG i SUPERCOOL!, que han revolucionat aquest gènere bastant de temps.
VOMITSTEP
Ara arribem a aquell cosí que no comparteix sang, però és com de la família: el Vomitstep. Un gènere curiós que pocs utilitzen, inventat per l'home que veieu aquí dalt, Snails. Estrany i potent, el vomitstep va guanyar revolada al voltant del 2014-2016, però el seu creador avui en dia encara segueix donant suport, creant cançons innovadores, divertides i úniques. Segurament l'únic gènere del dubstep que podria ser catalogat com a "divertit", al capdavant ni més ni menys hi tenim Snails, l'home semicargol.
COLOUR BASS
Ja acabem amb l'arbre genealògic del dubstep perquè finalment arribem al fill prodigi d'aquest, el Colour Bass. Un gènere molt únic en si, que agafa inspiració del dubstep, però porta les cançons a un nou nivell: conceptes com "polyriddim" i "melodic riddim" (que també es podria catalogar com a subgènere), són conseqüències d'aquest gènere que no para d'evolucionar constantment. Probablament el subgènere que més possibilitats té d'arribar al "corrent majoritari" gràcies als seus sons agradables i colorits. Al capdavant hi tenim Chime, el noi dels invents i Ace Aura, el noi dels colors.
HIBRIDS
Una secció que he trobat interessant de posar, els híbrids. Tot i que actualment no hi sol haver cap cançó de dubstep pura, sí que és interessant parar un moment i mirar quines possibilitats aporta aquest gènere, junt amb els seus subgèneres, dins del món de la música actual.
INDEFINITS I NOVES TENDÈNCIES
Finalment, arribem a la secció dels nous descobriments no catalogats. Sincerament, el dubstep i els seus subgèneres avancen de forma vertiginosament ràpida, potser quan estigueu llegint això ja està desactualitzat, així que he decidit portar uns quants exemples d'aquesta nova fornada d'elements que ens mostren cançons que no deixen a ningú indiferent.
Bé, doncs, ara ja podeu semblar uns experts quan us demanin pel tema del dusbtep i dir que ho heu après aquí, al blog de Tot i de Res. Com a petit regal final, us deixem un tutorial de com fer un growl de dubstep!
Comments