Els nous esquirols

Certament, quan es parla d'esquirols el primer que us deu venir al cap és aquell animaló bufó que escala arbres i menja nous i altres fruits secs, però avui us vinc a parlar dels esquirols de les vagues, tots aquells qui, originalment abraçant el concepte d'esquirol, substituïen o anaven a treballar igualment tot i haver-hi una vaga convocada, de la mateixa manera amb els estudiants però als centres oficials. Doncs crec que hem arribat a un punt, més que crec, estic segur, que avui en dia l'arbre ha arrelat al cel i les branques intenten arribar a terra com que hem passat d'un extrem a l'altre.

Deixeu-me desenvolupar aquesta afirmació grotesca: a causa de les ja existents vagues estudiantils, amb les primeres vagues fa més de 800 anys mirant de cara a França, era qüestió de temps que el model de protesta s'hagi expandit arreu i sigui ara una de les eines més comunes i recurrents de la contemporaneïtat. És cert, també, que les vagues van ser un dels factors més importants pels canvis als drets dels treballadors, protestes polítiques i drets humans en general, tot i que això estic parlant d'ara ja fa uns 70 anys. Però aquest model, si tothom no s'hi implica i assisteix a la manifestació o esdeveniment proposat en contra de l'entitat o fet que es protesta, no funciona. Què "carallarrus", ni quan la regió de Catalunya va procurar una vaga general en tots els sectors el 2017 (encara recordo que jo mai havia vist tanta gent d'Olot a Olot) envers la proposta de referèndum d'independència només va servir per sortir a les notícies, i l'endemà tothom a treballar i a fer bona cara tot i haver perdut inútilment el sou del dia (que hi ha gent que el necessitem). Sortint de panorama polític, les vagues han estat importantíssimes i superlatives al llarg de la història espanyola, però això no vol dir que ara siguin utilitzades correctament, no dic que els sindicats siguin el causant, de fet crec que gràcies als sindicats encara ens queda una mica de decència i dignitat com a persones d'un sistema democràtic, sinó que més aviat, són les persones que s'ajunten a la vaga les quals, la majoria de vegades no s'hi solidaritzen com s'estipula.

Aquí arribem on us vull donar pel sac, i és que hi ha una nova generació d'estudiants la qual, plenament foten pena. Sempre m'ha cardat una ràbia, una ira, un fàstic absolut i indesitjat que no puc expressar amb paraules, però si amb sons guturals com IUSUDGSIGFIISISYHKS, tots aquells estudiants que ja des de principis de l'ESO estan esperant al fet que siguin a 4t per a poder fer vaga per saltar-se classe, sempre m'ha provocat aversió tota aquesta gent que només es preocupa per convocar totes les vagues possibles per no anar a classe i ni tan PUTAMENT sols llegir-se de què és la vaga o mostra un mínim d'interès al respecte. Mentre escric això m'està començant a bullir la sang, així que faré un petit dibuix i continuaré amb la narrativa.

És realment impressionant que quatre gargots al touchpad del portàtil al Paint poden tranquil·litzar.

Doncs el que deia, que ha sorgit tot un corrent d'estudiants que per l'únic pel qual procuren és saltar-se la màxima quantitat d'hores de classe per vagues, el càlcul seria una cosa així: Hores classe / vagues possibles = x. Doncs jo dic que aquesta nova corrent són els nous esquirols de les vagues i manifestacions, són tots aquells i aquelles que impedeixen fer un seguiment ètic de la vaga i que, al final, fan que no serveixi per a res. Amb aquests sí que els haurien de posar a presó o retenció o el que sigui, no sé, tampoc s'hi pot cardar mà perquè és una organització no governamental i que de totes maneres cadascú tria què fer o deixar de fer.

Ara direu, però Manel, si tu estàs tan en contra de què la gent no vagi a les vagues perquè tu no hi vas? Jo no he dit això, no feu com els de Twitter que dius una cosa i t'agafen que no has dit i et tergiversen la narrativa totalment, jo no dic que s'hagi o no de fer vaga, com he dit, això és una decisió personal i molt respectable, el que vull donar a entendre és que les manifestacions pacífiques sense repercussions a les grans empreses o institucions no serveixen de res.

Feu el que vulgueu amb aquesta informació, jo no incito a res, i si veieu un esquirol, segresteu-lo i porteu-lo a Hisenda o alguna cosa, no sé, que pateixi.