Com el shitpost ha canviat el punt de vista de la història

Us preguntareu, molt segurament, què carallarrus és un "shitpost", i si no sou de la generació Z o Millennials, us ho explicaré de molt bona gana i amb molt d'amor, preuats lectors del segle més que passat.

El "shitpost" o, com a traducció literal, ja que no hi ha una traducció oficial, publicació de merda, són totes aquelles publicacions a xarxes que, aparentment, per a l'ull inhabituat pot semblar que no tenen ni cap ni peus, ja que a vegades no se'n troba ni dret ni revés. Encara més, preuats lectors que utilitzen el passat simple habitualment, el shitpost no es limita al seu format ni a la seva forma d'origen, deixeu que us posi un exemple clarificador: quan un corrent artístic es genera, normalment conté certes tècniques dins seu, com ara el surrealisme i el seu manifest, on explica a què es dediquen els somiatruites que l'han escrit, i tot i que si que és cert que les tècniques poden variar (escultura, pintura, joieria, etc.) totes estan englobades dins d'un rang metafísic que les lliga entre si, totes obtenen un mateix significat o un rerefons semblant, com si es tractés d'un camp semàntic conceptual, on tots els elements compleixen el seu propòsit dins una memòria comuna. Ara que heu generat aquesta idea qual IA "artística" tireu-ho tot a la brossa i li doneu clic dret i "buidar la paperera", enhorabona, heu entès què és el shitpost.

Pels i les escèptiques que estan a punt de saltar-me a la jugular, us faig cinc cèntims de la barrabassada que acabeu de llegir; no importa què, no importa com, què més dona si l'ha fet un professional o un amateur, què importa la casualitat o la causalitat, qui hauria de fer cas a la diacrònica o qualsevol altre element ordenat o de cohesió que ens agrada tant a la humanitat. El shitpost existeix per destruir, maleir, malnodrir, podrir, ferir, descosir i perseguir els ideals d'ordre i sentit de la tant "moderna" societat humana. El shitpost és un acte de rebel·lia contra el sistema, el patriarcat, el matriarcat i un mateix, ningú dona importància al shitpost i això és el gran poder que atorga aquesta forma d'expressió; és el fet de ser irrellevant, insignificant, ignorat per la gent "important" que el fa poderós, arribaria a dir que perillós. Publicació de merda, si, efectivament, a la seva primera capa ho és, però si comencem a indagar aquesta bogeria convulsa és quan trobem el sentit, la idea que mata conceptes, l'hidra que no pot ser cremada, l'horror lovecraftià comprensible: el sarcasme baboiat.

Ara ja, estimats lectors, a molts us deu sonar a Dadaísme tot plegat, doncs sí, crec que tot torna, però el Dadaisme mai ha tornat, perquè mai va marxar. Al llarg de la història humana hi ha hagut moviments que negaven i destruïen conceptes pel bé comú sense saber-ho, sense intenció de fer-ho, però crec, i a partir d'aquesta línia el que ve ja és especulació, que el shitpost, un moviment creat des de l'absurd, per l'absurd i dins l'absurd, és i serà el més i màxim exponent del "sarcasme baboiat" dels pròxims anys.

Crec efusivament que, de fet, la humanitat necessita aquest moviment per a continuar evolucionant, diré més, i aquí s'aixecarà Darwin de la tomba, que el "sarcasme baboiat" que és provocat pel shitpost i pels corrents que han existit anteriorment, són el pas necessari que els humans no són capaços de donar i no haurien donat mai si no fos a través de l'absurd. Pensem-ho bé, molts dels grans descobriments de la humanitat han sigut coincidències o bajanades: la poma de Newton, el "descobriment" del foc, Carmen de Mairena etc. Els grans relats que hem escoltat des de petits, els veritables grans relats, que son els contes que escoltàvem de petits, fos via oral o escrita, són tots històries absurdes que si no ocupessin un rerefons, no tindrien cap mena de sentit, qui carai envia la seva filla al bosc vestida de vermell?!?! I és que si m'estireu de la llengua, que no cal si us plau, em posaré a parlar de la teoria de la relativitat i la física quàntica experimental, qui carai entén aquests conceptes? Qui és, quina persona, demano jo, va elaborar conceptes tan fora de lloc i no ho va fer amb l'acompanyament d'aquest factor del sense sentit un xic de bogeria. La vida és absurda, qui no ho ha pensat un cop? Per què som aquí? Què hi fem? Doncs jo dic, què més dona què hi fem, aporta res a la teva vida? Si és que si enhorabona, estàs completament grillat, com una puta cabra, i si és que no, doncs també!

-Veieu al que em refereixo? -vaig dir dirigint-me a l'espectador.

-Quin espectador? - va preguntar l'espectador.

- Vosaltres tanoques, els que esteu llegint això i esteu veient com escric un diàleg narratiu davant dels vostres senyors i senyores i senyoris nassos enmig d'un article, quin sentit té això? -cap ni un van respondre els espectadors en una acotació.

El shitpost és més que el seu nom, tots aquells que l'han precedit, com els "danks memes" o el Dadà són productes de la serietat humana sent rebutjada pels nostres cossos nus de tota raó davant un escenari massa complex i perfecte. Ningú pot preveure el futur, no hi ha futur, ni present, ni persones amb nom propi, ni sentiments ni un sentit estricte i verídic de la vida, i això, estimats lectors, amors, companys de professió coneguts com a vida poca-soltada, això és el que fa maco, el que ens agrada tan i no podem expressar, el sense sentit comú, definitiu i irrefutable, un final, un principi, un migtemps. La sensació, de la idiotesa, que és ser viu.

Visca la bogeria, visca la gilipollesa i que ens salvin del mal de la immortalitat.